D+D: CONNEXIÓ MADRID

Títol: Connexió Madrid
Director: Webster, Justin
Any: 2007
País: Espanya
Gènere: Documental explicatiu
Duració: 90 min

Dins de les jornades D+D (Documental + Debat), que organitza l’Obra Social de la Fundació ”La Caixa”, vam tenir l’oportunitat de visionar Connexió Madrid, un documental sobre els atemptats de l’11-M de Justin Webster.

Malgrat el bombardeig mediàtic que hi va haver en un principi i les intenses investigacions (policials i judicials), Justin Webster va creure que mancava una recerca exhaustiva del passat dels culpables, dels terroristes islàmics que van dur a terme els atacs als trens d’Atocha. Per aquesta raó i amb l’ajuda de la BBC, TV-3, Cuatro i l’Institut de Cinema Danés, Webster tira endavant un projecte que requereix moltes hores de documentació, d’investigació i d’entrevistes.

Després de quatre anys dels atemptats del 11-M surten a la llum detalls de la vida dels ideòlegs i autors materials de la massacre. Una informació imprescindible per entendre el per què dos individus, de provinença i condicions tan diferents, s’uneixen per idear, dirigir i acabar perpetrant el major atemptat de la història d’Europa.

Connexió Madrid es un documental explicatiu que intenta abordar, de la mà de testimonis directes que van formar part de les vides d’aquests extremistes religiosos, l’entorn, els pensaments i els sentiments de Sarhane (conegut com “El Tunisià”) i de Jamal (El Xinès).

D’aquesta manera, i gràcies a les declaracions de familiars de Jamal, de professors i companys de la Universitat Complutense de Sarhane, de líders de la comunitat musulmana de Madrid i de responsables de la investigació policial descobrim detalls de la vida dels autors de l’atemptat.

Un documental que es remunta a principis dels anys noranta quan dos homes arriben a Madrid moguts per impulsos diferents: mentre Jamal fuig de la justícia després de ser acusat d’homicidi al Marroc, Sarhane és becat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per estudiar Ciències Econòmiques). Una dècada després, les seves vides s’encreuaran a fi d’aconseguir un objectiu comú: dur a terme els atemptats per ser recordats com a autèntics salvadors dels principis islamistes.

Noranta minuts que es configuren a través de la combinació d’entrevistes dels testimonis amb profunditat, reconstruccions de moments clau en la vida dels jihadistes (tràfic de drogues, assassinat que Jamal comet al Marroc..), viatges a llocs importants en la història dels atemptats i imatges d’arxiu (invasió d’Irak, 11-S, etc).

El documental se separar en diversos apartats per concloure en un punt central de la trama i el qual aporta el títol a la investigació: La connexió. Qui els va posar en contacte?

Ja sigui per la magnitud de les conseqüències i la transcendència dels fets o per la desconeixença del rerefons dels atemptats, Connexió Madrid manté expectant a l’espectador de principi a fi. Un espectador que s’esgarrifa al sentir declaracions tant punyents com la que fa la dona de Jamal en boca del seu marit: “Me busco lios porqué me los merezco y quiero morir”.

Després de la projecció hi va haver un curt però intens debat amb el director i guionista, Justin Webster, sobre les expectatives i les sensacions creades i viscudes després d’haver visionat el documental.

Malgrat la poca participació del públic, va haver temps per remarcar el propòsit final i la intenció de l’autor (donar a conèixer la psicologia dels terroristes i englobar-la en el context social en què vivien); descobrir la difícil tasca d’organitzar la investigació de forma paral·lela amb la policial i entendre la complexitat de la realització davant la confrontació dels principals partits polítics (PP i PSOE) que es va generar els mesos posteriors. Webster va deixar clar que: “No considerava interessant la lluita entre partits. L’interessant era saber com dos senyors que venen de mons diferents s’acaben trobant per perpetrar l’atemptat”.

Finalment i a tall d’anècdota, és interessant destacar la crítica que un espectador va fer del documental, el qual considerava que es seguien massa les hipòtesis de la fiscal i no hi havia suficient implicació crítica per part de l’autor. D’altra banda i ja al final del debat, dos assistents al D+D van desviar-se del tema per endinsar-se en qüestions polítiques quan un d’ells va qualificar el diari El Mundo (periòdic que sempre ha posat en dubte l’autoria islamista dels atemptats) de publicació “colpista”.

Grup 7